Per què es va començar a fer?

Els historiadors locals Jacint Bassó i Josep Temporal expliquen que els orígens de La Passió d’Olesa són incerts, ja que no s’ha trobat documentació que recolzi les explicacions tradicionals que als olesans agrada contar. És possible, però, que l’origen de les representacions arrenqui de les processons de Dijous Sant que organitzaven les confraries. Aquesta idea es fonamenta en l’inventari del Llibre del Comptes del 1642 de la confraria de la Sang de Jesucrist de l’Església Parroquial de Santa Maria d’Olesa, on s’anomenen els objectes i el vestuari emprats, en principi, per a la representació.

Val a dir, però, que encara hi ha dues troballes més antigues: la primera la feu el genealogista Manel Font, que va trobar un inventari de la sagristia de la parròquia d’Olesa datat del 1540 on es fa referència a l’existència d’un text per fer La Passió; la segona corre a càrrec de Gusman Vendranes, que aprofundint en el tema iniciat per Font va trobar una referència de la consueta de La Passió a l’inventari de la sagristia del 1538.

Això és tot el que podem documentar de l’època medieval, d’on prové l’origen de la majoria de Passions d’arreu d’Europa. La tradició popular, però, explica que l’origen de la Passió es troba en els jocs de la mainada, que per acompanyar les processons de Setmana Santa feien creus de canya o de fusta i representaven escenes de La Passió pels carrers de la vila. 

Bibliografia:

Arrels d’una tradició: La Passió d’Olesa. Olesa de Montserrat: Arxiu de La Passió, 1997

Povill i Adserà, Joan. La Passió i Mort de N.S. Jesucrist. Ed. A cura de Jacint i Bassó i Josep Temporal i Oleart. Olesa de Montserrat: Ajuntament, 1988

Rubricata: periòdic quinzenal. Any I, núm2. Quaresma de 1933